Allà on visc, fa poc fa fer una ventada molt forta. Vents huracanats - van dir els homes del temps tan emfàtics com sempre amb els fenòmens que els donen joc.
Tal i com em va fer observar l'Anna, només van caure pins, cap alzina. Saps perquè ? - va preguntar entusiasta - No, perquè ? Perquè les arrels del pi tenen una mida entre un terç i un quart del tronc més la capçada, en canvi, les alzines tenen tanta arrel com tronc i capçada, el pi fa palanca amb el vent i es pot desarrelar més fàcilment. L'alzina aguanta.
.
El vegetal extrem amb aquesta qüestió és el bambú xinés. Creix d'una forma particular. En un primer moment surt la planta, s'aixeca un pam de terra i així queda durant uns cinc anys. Després, passat aquest temps, en mesos, s'eleva una colla de metres, més de deu. Que ha estat fent la planta, durant tants anys ? No podia anar creixent a poc a poc ? No podia, no tenia arrels prou profundes, mentre aparentment no feia res, realment creixia cap avall i creava les condicions per créixer molt i ràpid.
.
No es que hagi decidit canviar el tema del bloc i ara sigui la jardineria. No. Abans de tirar endavant un projecte personal, una empresa, una millora o un canvi necessari cal fer arrels, es a dir, preparar-lo. Saber que hi ha accions poc visibles i poc vistoses que poden demanar paciència però son imprescindibles per fer-ho possible, son fer arrels. Si es pot triar, millor tenir bones arrels, veritat ? En PNL, elaborar missió, visió i valors, una estructura d'objectius, es un bon equivalent a fer arrels. Aquesta és una causa comú per la que projectes o somnis, no arrenquen o no es consoliden. Com més gran és el projecte o intenció més arrels necessita. Això és particularment important en els projectes col·lectius perquè es imprescindible trenar forces.