Tothom pot.

Totes les persones poden eixamplar els seus límits, superar dificultats, realitzar somnis i projectes molt més enllà del que avui consideren possible, si ho desitgen de cor i tenen el recolzament i l’orientació adequats.

El desig de cor li posa cadascú; el recolzament i la orientació el coach.

El coaching és, per tan, un camí que emprenen dos persones cadascuna amb el seu rol i els seus compromisos.

Projectes de vida.

Una de les millors coses que qualsevol persona pot fer per a si mateix, per nodrir-se , que li donarà vida és tenir un projecte de vida.
Som un societat de hiperactius, sovint semblem hamsters dintre la seva rodeta, camimen molt però no anem enlloc.
Tenir un projecte de vida és haver-se preguntat - i repost, es clar : de què va la meva vida.
Es segur que tenim vida, no se perquè però ja que la tens, de que vols fer-ne ? a qué dedicaràs la teva vitalitat mentre duri ? Que et faria feliç i que et faria sentir que la teva vida es ben aprofitada per a tu mateix i per als que estimes ? Quina seria la teva aportació al mon ? Altrament dit, que et demana la vida ?
Responen aquestes preguntes i als reptes que porten una persona és forja, madura , apren sobre si mateix i sobre les coses que l'envolten, supera dificultats i obté la satisfacció d'haver realitzat alguna cosa per la seva iniciativa, apren a relacionar-se amb altres i a comunicar la seva visió de les coses.
Quan arriba al vespre, dorm satisfeta.

Sis principis

U : En el nucli de cada persona existeix un punt tendre indestructible.

DOS : La vida flueix a través teu excepte quan no ho fa.

TRES : La vida és genial però a vegades cou com l' infern.

QUATRE : Existeixen dues identitats en tu : la unitat psicologica bàsica és la relació.

CINC : Existeix una intel·ligencia més gran que tu.

SIS : El teu camí és unicament teu : ets un desviat incurable.

(Extrets de "El coratge d'estimar", Stephen Gilligan, Editorial Rigden)

Hem treu de Polleguera.

A vegades ens veiem obligats, per les circumstancies que siguin a conviure amb persones que ens treuen de polleguera. Què fer en aquestes circumstancies ?
Natuarlament, no hi ha una fromula màgica però si un parell de coses que val la pena considerar.
Primer, una cosa és el que és pot fer amb calent, l'altre, el que és pot fer en fred que és quan de debó podem generar una resposta nova i satisfactòria.
El tema me l'ha suggerit la meva amiga G., és per això que li contesto a ella encara que amb la voluntat de que la resposta sigui útil a tothom que és recongui en una situació com aquesta.
Concretament, G., em demana una tecnica per canviar l'actitud interna, ella mateixa reconeix que no li pasa pas sempre però que quan ella no està fina, o més cansada que habitualment, aleshores , ja no pot, la situació la supera .
Per començar felicitats G., ja has fet un bon tros del camí, has fet un salt qualitatiu. No culpabilitzes a l'altre i t'adonés que ell/ella no canviarà , en tot cas, tu pots canviar la teva actitud interna.
En calent si t'has adonat que això passa i quan passa, ja és molt. Les respostes que podem donar a alguna situació depenen del nostre mapa del mon i dels nostres aprenentatges. En calent, és difícil, canviar-los.
En fred, es pot fer més, és pot agafar prespectiva i generar una resposta més satisfactoria. Si m'ho preguntés és perquè et donà malestar. Pots dedicar uns minuts a contestar reflexivament, amb calma aquestes preguntes.

Quines son les espectatives en relació a aquesta persona ?
Que esperes d'ell/a?
Ell/a coneix i compartiu aquestes espectatives o objectius?
Que et fa sentir aquest comportament que t'enfada ?
Reconeixes aquest sentiment ?
Pots veure la situació com si fos una pel·licula en la que casualment una de les actrius s'asembla a tu, completament des de fora ?
Vist des de forà, que hi ha de nou ?

Contestant amb serenitat aquestes preguntes, pots agafar una nova perspectiva dels fets. Tan de bo et serveixi.

Dos endavant i un enrera.

Per qualsevol cosa que vulgueu aconseguir, algun cop , haureu d'anar enrere o, simplement , hi anireu , per A, per B , per Z, tant és . És un cosa que sol costar d'acceptar, quan anem enrere ens desanimem, costa primer veure i després acceptar que és una part del procés igual, de debò, exactament igual que avançar amb pas ferm .
A vegades cal parar a respirar, a vegades cal voltar un obstacle, altres cal desfer un tros del camí ...perquè no era el bo. Cal saber anar enrere quan toca, avançar, en qualsevol cosa, mai és un procés lineal ascendent. Saber-ho és visió, acceptar-ho és maduresa.
La vida és molt més una dansa que una autopista. Ara endavant, ara enrere, ara al costat, ara volta. I tornar a començar, endavant, enrere, de costat i volta...
Això si, manté sempre focalitzat l'objectiu, només es perden els que no saben on van.