Per qualsevol cosa que vulgueu aconseguir, algun cop , haureu d'anar enrere o, simplement , hi anireu , per A, per B , per Z, tant és . És un cosa que sol costar d'acceptar, quan anem enrere ens desanimem, costa primer veure i després acceptar que és una part del procés igual, de debò, exactament igual que avançar amb pas ferm .
A vegades cal parar a respirar, a vegades cal voltar un obstacle, altres cal desfer un tros del camí ...perquè no era el bo. Cal saber anar enrere quan toca, avançar, en qualsevol cosa, mai és un procés lineal ascendent. Saber-ho és visió, acceptar-ho és maduresa.
La vida és molt més una dansa que una autopista. Ara endavant, ara enrere, ara al costat, ara volta. I tornar a començar, endavant, enrere, de costat i volta...
Això si, manté sempre focalitzat l'objectiu, només es perden els que no saben on van.
Madrugadas del mes de mayo
-
I
Esta mañana me ha tocado en suerte un taxista refutador. Nuestras extrañas
conversaciones han ido de este palo:
Taxista: Hoy parece que hace fresco.
...
Fa 4 hores
Hola Xavier i FELICITATS pel blog. Segur que ben aviat tindras seguidors i comentaristes. Ara ja en tens una : jo.
ResponEliminaVaig enviar un email ( al cap de moltssssss dies de la trobada ) i em va venir retornat. I debem tenir ones telepàtiques o alguna cosa així perque avui mateix volia tornar a probar-ho abans de trucar com a últim recurs.
I em fa gràcia perque els 40 anys els faig AVUI ! ja veus ...
Ja he afegit el teu link al meu blogroll, així no em despistaré i llegiré amb molt d'interés els teus posts.
Cordialment:
cat_sis@msn.com
Jo també et felicito i et dono les gràcies per oferir aquest espai.
ResponEliminaDoncs jo l'altre dia vaig fer un retrocés i em vaig adonar una mica d'això que dius i també em vaig adonar que anar enrera és bo perquè a vegades ens fa adonar-nos d'alguna cosa abans de continuar endavant.