Potser la afirmació sorprengui. Però té una base molt senzilla i parla, de fet, del mateix que l'entrada de Muhammad Yunus, la força i la importància de les creences en la organització interna de tota persona.
Acceptar que no se, predisposa a l'aprenentatge. El que creu que sap no aprèn, actuarà en conseqüència amb aquesta creença i per ell, serà evident que no necessita aprendre. No saber es incomode però molt creatiu i possibilitador. Ajuda a desenvolupar una bona actitud davant de les dificultats i és imprescindible per aquells que emprenen projectes innovadors i s'aventuren per terrenys poc explorats. En una ocasió, vaig participar en un grup que es creia que sabia ser assembleari, va tenir conseqüències funestes, si haguéssim sigut sincers amb nosaltres mateixos i haguéssim acceptat la nostre ignorància real i no pas refugiat en el nostre coneixement fictici, hauríem construït alguna cosa valuosa.
Que creus...
...saps comunicar-te ?
...saps escoltar i escoltar-te ?
...saps reflexionar ?
...ets sincer amb tu mateix ?
...saps que vols ?
Contesta poc a poc.
Acceptar que no se, predisposa a l'aprenentatge. El que creu que sap no aprèn, actuarà en conseqüència amb aquesta creença i per ell, serà evident que no necessita aprendre. No saber es incomode però molt creatiu i possibilitador. Ajuda a desenvolupar una bona actitud davant de les dificultats i és imprescindible per aquells que emprenen projectes innovadors i s'aventuren per terrenys poc explorats. En una ocasió, vaig participar en un grup que es creia que sabia ser assembleari, va tenir conseqüències funestes, si haguéssim sigut sincers amb nosaltres mateixos i haguéssim acceptat la nostre ignorància real i no pas refugiat en el nostre coneixement fictici, hauríem construït alguna cosa valuosa.
Que creus...
...saps comunicar-te ?
...saps escoltar i escoltar-te ?
...saps reflexionar ?
...ets sincer amb tu mateix ?
...saps que vols ?
Contesta poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada