U, dos, tres.

Hi ha idees molt senzilles que poden ajudar molt a fer. Una idea clara, senzilla, fàcil d'utilitzar i que resol alguna qüestió és una joia.

Qualsevol grup per funcionar necessita tenir tractes clars entre els membres. Uns amics d'una associació ho feien així per aclarir-se. Dins l'associació hi havia el grup 1, el grup 2 i el grup 3. A mi, m'ajuda imaginar-m'ho com si fossin cercles concèntrics. Al mig, el cercle central és el grup 1. És el que aguanta el grup, que lidera i que fa tot el que és necessari per fer-lo funcionar : planejar, programar, decidir, deliberar, repartir feines, etc. El grup 2 és el dels col·laboradors habituals que si pot comptar per una feina determinada i acotada, faran allò i compliran però res més, en algun moment s'han ofert, s'ha parlat i acordat d'aquesta manera i l'acord es vigent mentre les dues parts els vagi bé. Quan una vol canviar, cal parlar-ne i adaptar-se. El grup 3 és el dels col·laboradors esporàdics o puntuals. Son gent a qui s'informa habitualment de les feines que hi ha i ells segons la seva disponibilitat i ganes, s'apunten, o no. També son una font de recursos per urgències o moments d'activitat intensa, com que estan en relació amb el grup i en coneixen el tarannà sempre se'ls pot demanar ajuda, fer una proposta o preguntar per fer córrer la veu.
Una altre cosa molt bona d'aquest plantejament és que assumeix , ja d'entrada, que no tothom vol estar als llocs de la mateixa manera, ni hi tenen el mateix interès, ni significa el mateix per a tothom, ni volen la mateixa dedicació. Puc dir que hi ha grups que tothom sense ser-ne conscients son del grup tres, conseqüència dispersió d'energia i frustració. Altres, son quatre comptats amb una ma i és fa difícil incorporar gent perquè, o ets grup 1 o res.

Tenir una idea clara a partir de la qual entendre's, és imprescindible.