Dos endavant i un enrera.

Per qualsevol cosa que vulgueu aconseguir, algun cop , haureu d'anar enrere o, simplement , hi anireu , per A, per B , per Z, tant és . És un cosa que sol costar d'acceptar, quan anem enrere ens desanimem, costa primer veure i després acceptar que és una part del procés igual, de debò, exactament igual que avançar amb pas ferm .
A vegades cal parar a respirar, a vegades cal voltar un obstacle, altres cal desfer un tros del camí ...perquè no era el bo. Cal saber anar enrere quan toca, avançar, en qualsevol cosa, mai és un procés lineal ascendent. Saber-ho és visió, acceptar-ho és maduresa.
La vida és molt més una dansa que una autopista. Ara endavant, ara enrere, ara al costat, ara volta. I tornar a començar, endavant, enrere, de costat i volta...
Això si, manté sempre focalitzat l'objectiu, només es perden els que no saben on van.